Els inicis: l’ajuda mútua obrera

Des del 1839 el Socors Mutu permetia als treballadors associar-se a l’empar de la religiositat en germandats. Aquestes associacions creaven un teixit de protecció entre germans-socis, i ajuda mútua, especialment per atendre fills i vídues en cas d’accident, malaltia o mort d’un soci.

Cada germandat establia el seu reglament intern. Una curiositat és que, a Valls, moltes d’aquestes germandats no auxiliaven els socis en cas d’accident fent castells.

La Germandat de Sant Gaietà, de 1851, va destacar per ser un centre d’organització i resistència obrera organitzada per fàbriques. Els seus estatuts reconeixien el dret de vot de les dones, una iniciativa pionera en la lluita per la igualtat que, però, no va superar el filtre de Governació.

La Societat donava resposta col·lectiva a moltes de les necessitats dels seus socis. Els pagesos s’organitzaven per fer front als contractes abusius i des del 1891 comptava amb una Secció del Vi, creada per afrontar la crisi de la fil·loxera. La Secció del Magatzem funcionava com una cooperativa de consum, lliure d’usura i especulació, que facilitava l’accés a productes de primera necessitat. A tot això s’hi afegien la Secció d’Estris Comunals, la Secció de Matança dels Porcs, la Secció de Crèdit i Caixa d’Invalidesa i la Barberia Comunal.

Però la seva activitat anava molt més enllà. A través de la Secció Recreativa s’organitzaven balls, concerts i representacions d’obres de teatre. També van crear la Secció de la Biblioteca i van contractar un mestre per fomentar l’educació entre els fills dels pagesos. A més a més, van ser l’ànima i els impulsors de la primera Escola Pública de Valls, l’escola Rafel Campalans, avui Escola La Candela.

Tot plegat conformava una ferma estructura cooperativa al servei dels socis que anava molt més enllà de l’activitat econòmica: era una autèntica eina de transformació social.

“...La cooperació és l’arma més pràctica per a enderrocar el poder econòmic del capitalisme, ja que per arribar on es proposa, no divideix els homes en sectes i tendències, sinó que, respectant a tothom en el bagatge que porti al seu cervell en religió, en filosofia o en socialisme, l’associa al seu si, fent-lo col·laborar per la consecució d’un món nou on existeixi el guany individual, com succeeix en el comerç privat, ni en el comerç privat, ni explotació de l’home per l’home, com en la indústria burgesa i en l’empresa capitalista...”
Joan Rovira, 1899-1936

Els Pioners de Rochdale, Anglaterra 1844

Durant el segle XIX, i amb més intensitat l’últim quart, es van produir grans avenços en la lluita obrera pels drets laborals i la justícia social. La culminació van ser les regulacions i lleis sorgides d’aquests moviments associacionistes, que es van estendre ràpidament per tota Europa. Aquesta corrent de pensament i organització obrera col·lectiva sense precedents, va assentar les bases de la societat moderna, i només es va frenar amb les guerres i governs feixistes de principis del s. XX.

Si hem de situar una data i un lloc per als inicis de l’associacionisme modern, podem parlar de Rochdale, prop de Manchester, al Regne Unit, l’any 1844. Un grup de treballadors del sector industrial sense feina van reunir diners i van comprar col·lectivament els productes que necessitaven per iniciar el seu projecte cooperatiu.

Treballaven per torns, venien els productes i, en evitar intermediaris i abusos laborals, aconseguien un estalvi que reinvertien i repartien de manera igualitària. Així naixia el cooperativisme de consum tal com el coneixem avui, un model que es va estendre per tot Europa.